dimecres, 14 d’octubre del 2009

MELANGIA


Ja fa sis dies, sento que algú m'ha fet un solc al pit. Buidant tot el que duia.
M'he quedat erma, sense més somni que alçar-me demà. No tinc ganes de fer absolutament res que no sigui escriure.
Escric com qui rema, amb les retines cremades de tant albirar el sol de fit a fit, però sense esma ni per a decidir ón va.
Això no ho puc escriure enlloc, aixó s'ha d'amagar allà on calgui perqué si trascendís seria le mva frustració.
Ja fa sis dies que vius al marge, no sé si feliç de mí.No enyores ni els mails, ni els sms, ni el mil.ler de coses que he creat per a tu.
El més trist de tot, es que no puc dir que hagi estat envà, jo he evolucionat molt d'ençà de la primera conversa.
No puc ni parlar, perqué odiar-te em cansa massa.
Un cop vaig engolir-me aquella bola de ira, pensaba que havias arribat a la deixalleria de l'indiferència sense més, però no ha estat així. Miro i remiro el mòbil pendent de que en un moment donat em demanis l horoscop d'avui, que m'inventaba, i m'entrenm unes ganes irrefrenables de dir-te:
Estimat taure,l'horoscop d'avui diu que ha perdut probablement la millor amiga de la seva vida.
t'estimo molt,encara que mai més tornis a saber de mi, encara que hagi creat un alter ego per a que nomes un em llegeixi.